Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
‘Uṯmān III
Història
Soldà otomà (1754-57).
Fill de Mustafà II, succeí el seu germà Mahmut I Durant el seu pacífic govern fou promulgada la primera llei que obligava les dones a utilitzar el vel
‘Uṯmān II
Història
Soldà otomà (1618-21).
Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït pel seu oncle altra vegada, i fou assassinat pel nou visir Dā'ūd Baixà, en el curs d’una revolta dels geníssers
Osman III
Història
Soldà otomà (1754-57).
Fill de Mustafà II, succeí el seu germà Mehmet I Durant el seu pacífic govern fou promulgada la primera llei que obligava les dones a utilitzar el vel
Osman II
Història
Soldà otomà (1618-21).
Fill d’Ahmet I, accedí al soldanat en haver estat declarat incompetent el seu oncle Mustafà I 1617-18 Havent fracassat en l’expedició contra Polònia, fou substituït novament pel seu oncle, i fou assassinat en el curs d’una revolta dels geníssers
Baiazet II
Història
Soldà otomà (1481-1512).
Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512
al-Mālik al-Ẓāhir Baybars
Història
Quart soldà mameluc bahrita.
Esclau d’origen, destacà al servei dels aiúbides pels seus dots, i arran de la batalla d’'Ayn Ǧālūt prop de Natzaret s’apoderà del soldanat d’Egipte i Síria 1260-1277 Cercà de restaurar el desaparegut califat abbàssida Conquerí Cesarea 1265, Jafa i Antioquia 1268 arrabassant-les de les mans dels croats, i foragità dels seus refugis 1272 la secta anomenada dels “assassins” Desenvolupà una tasca eficaç en el camp de les obres públiques La gesta heroica Sīrat Baybars i un conte de Les mil i una nits canten el seu prestigi
Mahmut II
Història
Soldà otomà (1808-39).
Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents
Mahmut I
Història
Soldà otomà (1730-54).
Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III Lluità contra Pèrsia i contra Rússia 1736-39, amb poca fortuna però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad 1739, per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab
Yūsuf ibn Tašfīn
Història
Soldà almoràvit (1061-1106).
Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix 1070, que instituí com a capital— Sembla que la caiguda de Toledo 1085 a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas o Zallaca 1086 Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo 1088, s’imposà als taifes andalusins exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī Adoptà el títol d’emir tot…
Solimà II
Història
Soldà otomà (1687-91).
Germà i successor de Mehmet IV, assolí el poder amb la collaboració de Mustafà Köprülü , el qual nomenà visir 1689 Derrotat a Hongria, a Dalmàcia 1688 i a Niš 1689, morí en campanya