Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
tioaldehid
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general
en els quals formalment hom ha substituït l’àtom d’oxigen d’un aldehid per un àtom de sofre.
Els tioaldehids, que poden preparar-se a partir d’un aldehid per tractament amb sulfur d’hidrogen, en presència d’àcid clorhídric, són composts molt inestables que es polimeritzen amb una gran facilitat
tiocianat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents que es fonen a 149°C i es descomponen a 170°C.
És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc
quimiòtrof
Bioquímica
Ésser les cèl·lules del qual obtenen energia de reaccions d’oxidoreducció.
Segons els reductors utilitzats, poden ésser subdividits en quimioorganòtrofs , quan aquells són molècules orgàniques com ara la glucosa i quimiolitòtrofs , quan aquells són composts inorgànics simples com ara l’hidrogen, el sulfur d’hidrogen, l’amoníac o el sofre
molibdenita

Molibdenita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de molibdè, MoS 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal L’hàbit és tabular, i a vegades, en masses o escates De color gris de plom i esclat metàllic, té una duresa 1-1,5 o una densitat 4,62-4,73 D’aspecte molt semblant al del grafit, és la mena més important del molibdè, i hom pot trobar-lo com a accessori d’alguns granits i pegmatites
alabandina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de manganès natural, MnS.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls que, bé que poc freqüents, prenen estructura maclada com la blenda de color negre de ferro o marró i esclat semimetàllic Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,05 Hom l’anomena també blenda manganesífera
hauerita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de manganès, MnS2
.
Cristallitza en el sistema cúbic Té duresa 4 i pes específic 3,4-3,5
difenilamina
Química
Substància obtinguda per escalfament de l’anilina.
Es fon a 53-54°C, i és insoluble en aigua i soluble en benzè, èter i sulfur de carboni És emprada en l’obtenció de colorants, com a estabilitzador de la nitrocellulosa i en l’anàlisi química per a identificar el NO₃ - i el ClO₃ -
dammar
Química
Resina natural que hom obté de la dammara, formada per diversos terpens.
És parcialment soluble en alcohol, en acetona, en àcid acètic i en èter del petroli, i hom la pot dissoldre completament en benzè, en cloroform, en sulfur de carboni i en essència de trementina És emprada principalment en la fabricació de laques i vernissos
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats