Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
conjuntiva
Conjuntiva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Mucosa que recobreix la cara posterior de les parpelles (conjuntiva tarsal), la cara anterior del globus ocular (conjuntiva bulbar) i els fons de sac (conjuntiva dels fons de sac).
Té funció protectora i defensiva de les superfícies que recobreix
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa la peça a un plat divisor…
superfície equipotencial
Física
En un camp conservatiu, superfície formada per tots els punts que tenen el mateix potencial.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció del camp
bossa d’aire
Meteorologia
Transports
Porció d’aire atmosfèric, menys dens que el del seu voltant, que provoca en les aeronaus una disminució de la sustentació, acompanyada d’un descens brusc si no és compensada.
Es troben sovint a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes
singular
Matemàtiques
Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
És un concepte clau de la geometria diferencial en l’estudi de corbes i superfícies
Ardenya
Masia
Masia del terme municipal de Vallirana (Baix Llobregat) situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya
, que forma una mena de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca
llimada
Tecnologia
Operació d’arrencar llimadures d’un material per mitjà d’una llima o d’una llimadora.
Hom hi recorre en l’acabament de peces i per a l’obtenció de superfícies llises
Frank Philip Bowden
Física
Físic i químic australià.
S'interessà especialment per l’estudi de la fricció, la lubricació i l’erosió de superfícies
biconvex | biconvexa
Lent biconvexa
© fototeca.cat