Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
transformació martensítica
Tecnologia
Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica.
És típica del tremp de l’acer, però també es presenta en altres metalls i aliatges
tendència central
Matemàtiques
Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.
La mesura d’aquest agrupament és donada per les mesures de dispersió desviacions mitjana i típica
Olhão
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve, a la vora d’una llacuna de la costa.
Pesca, fàbriques de conserves, salines Població típica, de blanques cases cúbiques, amb coberta plana i escales exteriors
cistogàmia
Botànica
Tipus de fecundació en la qual els zigots es formen per unió de dos gametocists, cap dels quals no arriba a produir gàmetes diferencials.
Anomenada també conjugació , és típica de les algues conjugades zigofícies i dels fongs de la classe dels zigomicets
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
blocaus
Militar
Fortí cobert i espitllerat, capaç de guardar un nombre molt reduït de forces, generalment d’infanteria, pensat com a centre de resistència en cas de guerra, i que dins uns certs límits pot menar una vida independent.
Fou la cèllula resistent típica de la línia Siegfried, en contraposició a la fortificació contínua de la línia Maginot
almoixàvena
Alimentació
Coca de farina, d’ou i de sucre, fregida a la paella.
És típica de Xàtiva, on és menjada un dia la setmana durant la temporada que va de sant Antoni a Carnestoltes
coloratura
Música
Conjunt d’ornaments virtuosístics sobre una melodia.
Típica del bel canto italià i practicada des dels orígens de la monodia florentina, assolí el punt culminant al s XVIII
grisalla
Art
Pintura executada només amb diverses tonalitats de gris, imitant sovint l’efecte del baix relleu en pedra.
És típica dels reversos dels políptics de la baixa edat mitjana i era emprada també sovint en èpoques posteriors en decoració mural
toleiític | toleiítica
Mineralogia i petrografia
Dit de la sèrie de roques ígnies subalcalines caracteritzada per un enriquiment en ferro en els termes intermedis.
Aquest fet la diferencia de la sèrie calcoalcalina La sèrie toleiítica és típica de les dorsals centreoceàniques i dels rifts continentals en estadi avançat