Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
tamboriner | tamborinera
Estela Martín de los Reyes
Altres esports de pilota o bola
Jugadora i àrbitra de tamborí.
El seu primer contacte amb aquest joc fou al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Realitzà el curs d’arbitratge tècnic a Oristano Itàlia el 2005 Com a jugadora, participà en la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006 i en el torneig internacional Tambeach de Catalunya 2006, 2007, entre altres torneigs
aurresku
Música
Conjunt de danses tradicionals del País Basc agrupades en un sol espectacle coreogràfic.
Presenta, entre altres característiques, una mena de desafiament entre el ballador que encapçala el grup - aurresku - i el que el tanca - atzesku - Musicalment és una barreja dels diferents ritmes i aires de dansa que l’integren, d’entre els quals destaca el popular zortziko S’acompanya sempre amb el txistu i el tamborí
chorus
Música
Instrument de corda medieval, conegut ja al segle XII, que consisteix en una caixa harmònica rectangular amb una o més rosetes i dos ponts, l’un a cada extrem, damunt els quals es fixen i afinen amb claus entre quatre i sis cordes dobles afinades generalment per quintes.
Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès
cobla

Cobla La Principal de la Bisbal
© Fototeca.cat
Música
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura 1818-75,…
zortziko
Música
Dansa i cançó popular basca de tempo ràpid i metre quinari -cinc temps a cada compàs repartits en semicompassos asimètrics de tres i dos temps-, caracteritzada pels seus ritmes de figures amb puntet.
Executada amb acompanyament de txistu i tamborí, desenvolupa part dels moviments de la dansa anomenada aurresku , de la qual constitueix una de les seccions El seu nom, que significa ’de vuit', indica el nombre de versos de cada estrofa Un dels exemples més famosos és el compost per José María Iparaguirre amb el títol de Gernikako arbola 'L’arbre de Guernica', 1853, que assolí ràpidament una gran popularitat i ha esdevingut l’himne basc
tambourin
Música
Dansa francesa del segle XVIII de tempo viu i compàs binari.
Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau
dansa baixa
Música
Nom donat fins al s XV a diverses danses pausades, per oposició a les saltades.
Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols