Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Joan Antoni Rovira
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98
Vicenç Roig i Torné
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Conegut per Vicentó Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona , féu diverses obres per a la seu i altres esglésies tarragonines Arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València, projectà el Teatre Principal de Tarragona 1820 Diversos dibuixos seus de la guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament
Joan Baptista Vilar
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Gravador i argenter.
Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623
Miquel Valdés
Història
Economia
Dirigent comunista.
Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932 L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes Al febrer del 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol del 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització Conseller de treball i…
Joan Francesc Albinyana i de Borràs
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona 1843 En collaboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos 1849, el primer treball modern sobre el tema
Xavier Gols i Soler
Música
Compositor i director.
Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…
,
Pau Gibert i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Josep Fontaner i Martell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras manuscrit datat a Barcelona el 1689 Torres i Amat 1835 li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano
Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà
Economia
Història
Noble i financer.
Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps