Resultats de la cerca
Es mostren 4140 resultats
Santos de Aliseda
Música
Compositor andalús.
Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…
Daniel Ferrater Torras
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de…
Capella de Manacor
Música
Agrupació coral mallorquina fundada el 1897 per Antoni Josep Pont, amb la collaboració de M. Amer i del compositor A. Noguera.
Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà definitivament
Francesc d’Assís Toboso i Bosch
Teatre
Director de teatre.
Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon Duran, Paquita…
Elisabeth Chojnacka
Música
Clavecinista polonesa.
Inicià els estudis musicals a sis anys i el 1962 adquirí el grau de professora Es traslladà a París, on estudià el repertori barroc per a clavicèmbal amb Aimée Van de Wiele Ben aviat, però, s’especialitzà en música contemporània i estrenà diverses obres de H Górecki, A Tisné, A Boucourechliev, G Ligeti i I Xenakis, que compongueren obres especialment pensades per a ella Parallelament, realitzà una important tasca com a intèrpret del repertori barroc i clàssic, centrada especialment en la música polonesa i en les composicions d’Antoni Soler Compaginà la seva tasca com a intèrpret amb la…
Premi Dona i Esport
Esport general
Premi creat l’any 2006, amb el nom de Mireia Tapiador, a iniciativa de l’Institut Barcelona Esports amb l’objectiu de fer visible el paper de les dones en l’àmbit esportiu.
Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de reconèixer el club…
Victor Sjöström
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic suec.
Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…
Siegfried Fink
Música
Percussionista alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà també una…
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…