Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
diagrama de Stüve
Meteorologia
Diagrama termodinàmic molt utilitzat per a representar el perfil vertical de les variables que defineixen l’estat de l’atmosfera.
Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec
geobarometria
Geologia
Determinació de la pressió a la qual una roca metamòrfica cristal·litzà en funció de les associacions minerals en suposat equilibri termodinàmic.
Es complementa amb la distribució dels elements químics en proporcions variables en els minerals Pot basar-se també en l’estudi d’inclusions fluides dins dels cristalls
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma per a tots…
punt triple
Física
Química
Estat termodinàmic d’una substància, definit per una pressió i una temperatura, en què són presents simultàniament les fases sòlida, líquida i gasosa.
temperatura
Física
Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…
diagrama aerològic
Meteorologia
Diagrama termodinàmic de l’estat de l’atmosfera que té per finalitat l’anàlisi de les masses d’aire i el seu estudi sinòptic.
sistema aïllat
Física
Sistema termodinàmic o mecànic on no hi ha cap intercanvi d’energia (flux de calor, realització o recepció de treball) amb el medi exterior.
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…