Resultats de la cerca

Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec

Es complementa amb la distribució dels elements químics en proporcions variables en els minerals Pot basar-se també en l’estudi d’inclusions fluides dins dels cristalls

En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma per a tots…

La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…

Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…

L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…