Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
torbera
Geologia
Jaciment de torba, originat en terrenys quaternaris pantanosos i amb climes humits.
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
Obi
Riu
Riu de la Sibèria Occidental, a Rússia.
És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta principalment de…
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
El carbó
La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
Picardia
Regió administrativa
Regió històrica i antiga regió administrativa del N de França, entre l’Artois al N i l’E, l’Illa de França al S, la Normandia al SW i la Mànega a l’W.
De límits imprecisos i controvertits, és centrada per la gran plana picarda, de terrenys cretacis molt anivellats, amb aspecte uniforme i on les escasses elevacions no superen mai els 200 metres Les valls, producte d’una erosió recent, representen un element diferenciat del paisatge, amb la seva forma de llarg corredor, emplenat per una espessa capa de torba L’agricultura és molt racionalitzada, amb el blat, el moresc, la bleda-rave sucrera i les hortalisses com a productes principals És força desenvolupada l’explotació ramadera, bovina i porcina, proveïdora de la propera regió parisenca Els…