Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
secant d’altura
Transports
Recta d’altura secant al cercle d’altures iguals.
És menys usada que la tangent d’altura per tal com és més difícil el seu càlcul Sumner, secant, situació
gudermannià
Matemàtiques
Funció Gd: ℝ→(-π/2, π/2) que assigna a un nombre real x el nombre real Gd(x)=arc tg(shx).
Fou usada, originàriament, per a calcular les taules de les funcions hiperbòliques a partir de les taules de les funcions trigonomètriques
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
dièresi
Literatura
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.
És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant
cola
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries, de la família de les esterculiàcies, que comprèn unes 100 espècies de l’Àfrica i de l’Amèrica tropicals, dues de les quals ( C.nitida
i C. acuminata
) són conreades per la llavor, la nou de cola
, rica en cafeïna i en teobromina.
Aquesta és usada pels pobels africans com a masticatori estimulant i en medicina com a estimulant estomacal, tònic, analèptic i astringent intestinal
estança
Literatura
Estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs, en nombre i disposició variables.
L’estructura de la primera estrofa ha d’ésser repetida al llarg del poema D’origen italià, fou molt usada durant el Renaixement
chorus
Música
Tipus de trompeta natural medieval, amb una sola embocadura i un sol pavelló, però amb el tub bifurcat.
Sebastian Virdung 1511 i Michael Praetorius 1620 l’esmenten en els seus tractats i, segons aquest últim, ja era usada al segle IX
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral
brevitura
Escriptura i paleografia
Escriptura librària, sovint semicursiva.
Fou usada per a anotar als marges dels manuscrits, i així completar-los o corregir-los És probable que procedeixi de les notes tironianes