Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
riera de Mogent
Riera
Curs d’aigua del Sistema Mediterrani Català que s’uneix al Congost abans de Montmeló i forma el Besòs
.
Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És aprofitat per a petits…
Castell de Bonastre
Art romànic
El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme almenys fins al…
Sant Cristòfol de Secanella (Veciana)
Art romànic
El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien tres…
Jordi Núñez Carretero
Handbol
Porter d’handbol.
Format en el planter del BM Granollers, fou subcampió del món 1987 i d’Europa 1989 amb la selecció espanyola júnior Jugà en el primer equip del club vallesà 1986-95, amb el qual guanyà la Copa EHF 1995 i la Copa Asobal 1994 Posteriorment fitxà pel Bidasoa 1995-97, el BM Ciudad Real 1997-2003 i el BM Cantabria 2003-05, i guanyà la Recopa d’Europa 1997, 2002, 2003 i la Copa del Rei 1996, 2003 Finalitzà la seva trajectòria el 2005 a l’Antequera, a divisió d’honor B Amb l’equip estatal absolut, es proclamà subcampió d’Europa 1996, 1998 i aconseguí el bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i…
Carles Viver Arza
BM Granollers
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre format al planter del BM Granollers, debutà amb el primer equip la temporada 1991-92 Jugà sempre en el club vallesà fins que es retirà, el 2008, tret d’una temporada 1999-2000, que passà pel Teucro Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Disputà sis partits amb la selecció espanyola Posteriorment fou l'entrenador de l'equip femení del BM Granollers, que la temporada 2013-14 aconseguí l'ascens a la Divisió d'Honor femenina i la Copa Catalunya Des del 2014 és l'entrenador de l'equip masculí del Fraikin BM Granollers El 2016 fou seleccionador de la selecció…
Sant Martí (Polinyà)
Art romànic
La primera menció de l’església de Sant Martí de Polinyà, avui desapareguda, consta en un regest del segle XVII d’un document perdut amb data de 26 d’agost del 1145, corresponent al testament de Jaume de Palomar, que li féu algunes deixes Posteriorment, també és esmentada el 10 d’abril del 1206 com a pertanyent a Arnau de Riu-sec, que la tenia en feu pel monestir de Sant Cugat Així mateix, el 1233, la tingué com a feudatari del monestir vallesà el fill d’aquell Bernat de Riu-sec, i també l’hereu d’aquest, Berenguer de Riu-sec, el 1242 Més endavant, i amb la doble titularitat de Sant Antoni i…
Josep Lluís Romero Robledo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell a l’estiu del 1966 i debutà en la primera divisió el 6 de novembre Després fou cedit al Jerez 1966-68 i retornà a l’equip vallesà, on jugà 38 partits de Lliga Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 12 partits la temporada 1970-71 i guanyà la Copa, i en la següent tornà cedit al Sabadell Després jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1972-75 en 42 partits més a primera, amb el Burgos 1975-77 i amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, on es retirà Entrà a formar part del cos tècnic barcelonista com a entrenador de l’equip amateur , el…
Josep Vilà Purtí
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
S’inicià en l’handbol d’onze al BM Granollers, on des dels vint-i-dos anys feu de jugador entrenador Guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 Dirigí l’equip vallesà fins el 1970 i conquerí, ja en la modalitat de set jugadors, dos Campionats d’Espanya més 1958, 1970 i set Lligues 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1970-79, amb el qual assolí la Lliga 1973 i la Copa del Generalísimo 1972, 1973, i on es retirà També fou seleccionador de la federació de Barcelona 1960-65 i tècnic de la federació espanyola 1968-73 Ocupà el càrrec d’assessor…
Xavier Vidal Gómez
Corfbol
Jugador de corfbol.
Començà al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà a la màxima categoria 2006-07 Fitxà pel Club de Korfbal Vacarisses 2007-12 i guanyà quatre Lligues consecutives 2007-10 i dues Copes 2008, 2009 A més, disputà durant tres temporades seguides la Copa d’Europa de clubs 2009, 2010, 2011 i fou un dels màxims anotadors de la història de l’equip vallesà Marxà al Club Korfbal Castellbisbal 2012-13, amb el qual marcà 51 gols durant la primera temporada Amb la selecció catalana disputà més de 30 partits internacionals, participà en tres Campionats d’Europa 2006, 2010, 2014 i en dos Mundials 2007…
Ramon Solà
Pintura
Pintor.
Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…