Resultats de la cerca

L’estornell rosat és una espècie pròpia de les zones obertes del SE d’Europa i de l’Àsia centroccidental que arriba excepcionalment a les nostres latituds Vayreda el cita a la província de Girona i, a més, existeixen 4 exemplars naturalitzats un jove capturat a Menorca i conservat a la collecció de l’Ateneu de Maó un mascle que es conserva a la collecció de la Universitat de Barcelona i un ocell jove que es troba al Museo de Ciencias de Madrid, tots dos capturats a Catalunya el segle passat o la primera meitat del present i finalment un ocell caçat a Mollerussa Segrià en data…

La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

Vinculat des de la infància a Cornudella de Montsant Priorat, d’on es considera fill natural, estudià magisteri a Tarragona L’any 1992 inicià la seva afició pel relat curt i escriví A l’ombra dels ametllers Els seus contes es defineixen per l’originalitat, la fina ironia i l’ús intelligent del llenguatge Ha publicat en obres collectives, i individualment és autor, entre d'altres, de Tens un racó dalt del món 2001, Postres de músic 2005, premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, El vertigen del trapezista 2008, A la barana dels teus dits 2009,  Una sortida digna 2009, I un cop de…

El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca, amb apunts…

Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i  Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005…

Fill del farmacèutic i botànic  Antoni de Bolòs i Vayreda  i germà de la geògrafa Maria del Tura de Bolòs i Capdevila Catedràtic de botànica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953 membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1945, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1963, de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1964, del comitè permanent de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine SIGMA de Montpeller 1964 i de la Societat Catalana de Biologia 1965 consultor regional per a la península Ibèrica i…

Llicenciat en filologia 1991 Dirigí, amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plasticopoètica que es desenvolupà al final dels anys vuitanta i principi dels noranta a Llucmajor És autor, entre d’altres, dels llibres de poesia Carnaval 1990, premi Ciutat de Palma -Joan Alcover de poesia 1989, Crònica del desfici 1992, premi Ciutat d’Olot 1991, Versllum 2000, El convers 2004, premi Miquel de Palol 2003, de caràcter innovador, que trenca el llenguatge a la recerca de nous sentits, Anvers 2006 i L’Espiga del buit 2010, premi Maria Mercè Marçal 2010 i premi Crítica Serra d’Or de Poesia…