Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Illes Verges Nord-americanes

Charlotte Amalie
(CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori no incorporat dels Estats Units, situat a cavall entre l’oceà Atlàntic al N, la mar Carib al S, i Puerto Rico a l’W; la capital és Charlotte Amalie, a Saint Thomas.
Són constituïdes per tres illes grans Saint Croix 207 km 2 , Saint Thomas 83 km 2 i Saint John 52 km 2 i prop de seixanta de més petites Descobertes per Cristòfor Colom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans dels anglesos, els castellans i els francesos, fins que el 1672 s’hi establiren els danesos, els quals les vengueren als EUA el 1917
Tomàs Segarra i Vergés
Història
Militar
Militar i guerriller carlí.
El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel
Gabriel Rodó i Vergés
Música
Violoncel·lista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou solista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, i professor del conservatori del mateix nom Dirigí l’Orquesta Filarmónica de Las Palmas Autor d’obres de música de cambra i de peces per a violoncel
Josep Vergés i Zaragoza
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en ciències exactes Collaborà a El Correo de Tortosa , usà el pseudònim Constante i fou propagandista catòlic Publicà Recordances Història d’un home sense història 1925 i Epistolario joco-serio Cartas de un salvaje 1925
,
Felip Vergés i Permanyer
Història del dret
Jurista.
Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73
Ramon Vergés i Paulí
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad 1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí 1914, que generà la revista La Zuda 1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…
, ,
Antoni Vergés i Mirassó
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l’estudi Sant Llorenç del Munt son passat, son present i venidor 1871
Josep Vergés i Grau
Literatura catalana
Pintura
Pintor i poeta.
S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava Vergesgrau
,
Pere Vergés i Farnés
Educació
Mestre.
Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…
Josep Maria Plana Vergés
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958– i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955