Resultats de la cerca
Es mostren 2285 resultats
acceptar
Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre.
definició per recurrència
Matemàtiques
Definició d’una funció sobre els nombres naturals definint-la per a 1 i, per a cada n més gran que 1, en funció dels valors que pren per a nombres més petits que n
.
Per exemple, la funció factorial pot ésser definida fent 1 = 1 i, per a un n > 1, fent n = n -1 n Aquests procediments de demostració i de definició, ja coneguts i emprats pels grecs, han estat generalitzats i ara hom utilitza les recurrències a qualsevol conjunt ben ordenat on tot subconjunt té mínim Aleshores, per a demostrar que una proposició és veritable per a tot element del conjunt ben ordenat, basta demostrar que és veritable per a tot element si ja ho és per a tots els anteriors
Pirró
Filosofia
Filòsof grec, sistematitzador de l’escepticisme.
D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó
pretext
Raó ostensible, motiu assumit, que hom dóna per amagar la veritable raó o motiu real.
transigir
Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
error
Filosofia
Acció d’equivocar-se, de jutjar veritable el que és fals o a l’inrevés.
La noció d’error depèn, dins cada escola, del propi criteri de veritat
episteme
Filosofia
Coneixement que hom assoleix mitjançant l’intel·lecte i que aspira a ésser cert i veritable.
espadella
Transports
Timó provisional instal·lat amb els recursos que hi ha a bord, en substitució del veritable timó.
verbalisme
Ús de paraules l’aparent coherència de les quals amaga una manca total de veritable significació.
criteri de veritat
Filosofia
Conjunt de condicions que hom exigeix d’un coneixement perquè pugui ésser considerat com a veritable.
Com que la veracitat del coneixement és sotmesa a l’adequació d’aquest amb la realitat, el criteri de veritat fonamental serà la comprovació empírica d’aquest coneixement D’altra banda, qualsevol coneixement és mediatitzat per la totalitat del saber assolit, per la qual cosa hom necessitarà la no-contradicció entre ambdós criteri de coherència Uns altres criteris de veritat són el criteri del model —el coneixement representa el seu objecte— i el criteri del sentit , pel qual aquest coneixement és integrat en un saber estructurat a l’interior del qual té sentit ciència