Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere

Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el…

Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que s’intitulà…

Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de laJonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de…

Fill i successor del vescomte Felip DalmauII En temps de Carles I i Felip II de Castella, cooperà en la defensa del Rosselló contra els francesos i de la costa rossellonesa contra els pirates barbarescs Amb Joan de Boixadors finançà 1544 la construcció de l’església de Betlem de Barcelona A la mort del seu parent Llorenç de Rocabertí, baró de Sant Llorenç de la Muga, sense descendència 1562, li fou adjudicada aquesta baronia que havia estat separada de la branca vescomtal el 1483

Fill i successor del vescomte Jofre IV Juntament amb el seu besoncle Guerau de Navata i 30 cavallers propis participà en l’expedició de conquesta de Sardenya que el 1323 dirigí l’infant Alfons, futur Alfons III Per ordre de l’infant s’avançà al gros dels expedicionaris amb 200 cavalls armats i 2 000 homes de peu per tal d’ajudar el jutge Hug II d’Arborea, aliat dels catalans, que lluitava a l’illa contra els pisans Tots plegats prengueren la plaça de Quart i assetjaren el castell de Càller Dalmau VII, que degué participar a la batalla de Lucocisterna, morí poc després Estigué…

Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual…

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336