Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
sabonera

Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
Conte d’amor
Poema anònim català dels segles XIV-XV escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians
Germain Pilon

Tomba de Valentine Balbiani (1574), obra de Germain Pilon (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor i modelista francès.
Deixeble de PBontemps, amb qui collaborà en la tomba de Francesc I Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de FPrimaticcio Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies o les Tres Virtuts Teologals sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio 1561, Musée du Louvre Realitzà 1565-70 per al sepulcre reial les estàtues jacents nues dels reis, en marbre, les estàtues orants en bronze, quatre virtuts i posteriorment les estàtues jacents en vestit de cort, conservades a l’…
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
,
George Crabbe
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Fou amic de Burke i de Johnson Hom l’ha denominat poeta dels pobres la seva obra és un cant a les virtuts dels desheretats de la fortuna Cal esmentar-ne les obres The Library 1781, The Village 1783, Tales in Verse 1812, Tales of the Hall 1817-18
Vasilij Nikolajevič Ažajev
Literatura
Novel·lista rus.
Les seves novelles principals Daleko ot Moskvy ‘Lluny de Moscou’, 1948, premi estatal de l’URSS 1949, portada al cinema i motiu d’una simfonia d’IDzeržinskij i Predislovije k žizni ‘Pròleg a la vida’, 1961 exalten les virtuts del règim soviètic en la línia del realisme socialista
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
considerar
Fer cas (d’una persona) pel seu mèrit, les bones qualitats, les virtuts.
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides