Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
traiguera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm d’alçada, de fulles estretes, d’inflorescència curta i d’espícules ventrudes i aristades.
Es fa en prats secs, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
calcida blanca
Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
serralada de Bureja
Serralada
Serralada de la Sibèria oriental, Rússia, que s’estén de S a N des de la conca de l’Amur i arriba a 2 640 m d’altitud vers el N.
Al vessant occidental hi ha la conca carbonífera de les vores del riu Bureja
olivarda
Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
panigroc
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d’alt, amb fulles bipinnatipartides, amb capítols de disc groc i de lígules blanques, i amb fruits en aqueni.
Creix per les vores dels camins i en terrenys incultes de la regió mediterrània
cargolí de nacre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, del grup de les baldufes, de petites dimensions, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.
Viu a les vores costaneres i és molt abundant a quasi totes les mars