Resultats de la cerca

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'…

Fou deixeble de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i mestre d’ibn Nagrella És autor de notables obres de gramàtica hebrea, escrites en àrab, aviat traduïdes Establí el triliterisme de les arrels hebrees i treballà sobretot l’accentuació

Fundà els periòdics El Debate 1910 i Ya 1935 i l’Editorial Católica Organitzà i dirigí l’Acció Catòlica i influí Gil-Robles i la CEDA Ordenat de sacerdot 1940, fou nomenat bisbe de Màlaga 1947 i cardenal 1965

S'inicià en aquesta activitat a França Retornà a Catalunya després de la guerra civil de 1936-39 Com a repòrter gràfic fou collaborador habitual de “Diari de Barcelona”, “Destino”, “Ya”, “La Vanguardia”, etc Donà el seu arxiu a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla

Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Fou catedràtic de llengua hebrea a la Universitat de Sevilla 1895-1904 i a la de Barcelona 1904-22 És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yeda'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…