Resultats de la cerca

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc El 1932 publicà el setmanari Acción i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana abril del 1934 es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra

La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera…

Conegut com Juanjo González El 1975 fundà, juntament amb José María García i Josep Maria Casanovas, la revista futbolística Don Balón , i el 1979, el diari Sport Treballà també a Televisió Espanyola, on fou responsable de l’àrea d’esports durant els anys setanta i vuitanta Juntament amb Eduard Gonzalo ha publicat Ser del Barça es 2012

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber  

Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat

El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats