Resultats de la cerca
Es mostren 1726 resultats
Eusebio García Campos
Esgrima
Tirador.
Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona
Pere de Portugal
Història
Infant de Portugal i duc de Coïmbra (1415-49).
Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira
Ernst Heinrich Weber
Biologia
Psicologia
Psicofisiòleg alemany.
És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber
Gabriel Boixeda
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms 1840-63 Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda , nebot de Gabriel
,
Tomàs de Lancaster
Història
Segon comte de Lancaster, de Derby i de Leicester.
Fill del comte Edmund de Lancaster, pel seu casament amb Alice de Lacy rebé els comtats de Salisbury i Lincoln Cap de l’oposició dels barons 1312, la derrota del rei Eduard II a Bannockburn ocasionada pels escocesos 1314 augmentà la seva influència S'oposà al favoritisme dels Despensers 1318-21, però fou derrotat i executat
La República de les Lletres

Exemplar num. 1 de la revista La República de les Lletres (juliol-setembre 1934)
Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a València entre el 1934 i el 1936.
N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
Marià Flaquer i Padrines
Economia
Comerciant de colonials.
Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials
Juan José González Lamua
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu i editor.
Conegut com Juanjo González El 1975 fundà, juntament amb José María García i Josep Maria Casanovas, la revista futbolística Don Balón , i el 1979, el diari Sport Treballà també a Televisió Espanyola, on fou responsable de l’àrea d’esports durant els anys setanta i vuitanta Juntament amb Eduard Gonzalo ha publicat Ser del Barça es 2012
tomba de Nefertari
Tomba de la reina egípcia Nefertari, una de les més importants i famoses que es troben a la vall de les Reines, amb un excepcional conjunt de pintures murals.
Fou descoberta el 1904, i fins el 1988 se n'havia malmès irreparablement el 25% per culpa del turisme massiu Aquell mateix any s’inicià un llarg i laboriós procés de restauració, no exempt de polèmica, finançat per la Fundació Paul Getty i coordinat per Eduard Porta, que finalitzà el 1995 La tomba i les seves impressionants pintures foren reobertes al públic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina