Resultats de la cerca

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola TARR de…

Començà a jugar al club 7 a 9 i també competí amb l’Oasis i el CT Barcino Acumulà tretze títols de campió d’Espanya i quatre de Catalunya Guanyà sis cops el títol estatal per equips amb el 7 a 9 1949, 1953, 1955, amb l’Oasis 1957 i amb el Barcino 1960, 1962 En campionats d’Espanya fou campió 1953 i subcampió 1949, 1962, 1963 individual, campió de dobles 1948, 1953, 1958, 1962 i de dobles mixtos 1960, 1961 Participà en un mundial 1957 i en un europeu 1962

Membre de les societats de caçadors La Marta, de Martorelles, i El Vilosell Lleida, amb les quals practica la caça del tord i de la perdiu roja També és soci del Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, el qual representa en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting En la primera especialitat, guanyà la Copa de la Generalitat i tres Campionats de Catalunya 1977, 1984, 1988 absoluts, i tres més en les categories veterans 2001, 2005 i superveterans 2010 En aquestes darreres categories ha estat cinc cops campió d’Espanya de recorreguts de caça i tres de compak sporting,…

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973

Format al Club Mayda, fou campió d’Espanya juvenil 1970, 1973 En categoria absoluta, guanyà els títols estatals individual 1974, de dobles mixtos 1974, dobles 1975, 1976 i per equips 1972, 1974, 1976, 1979 També guanyà quatre cops la Lliga estatal, una amb el Club Mayda 1972 i tres amb el Club de 7 a 9 1974, 1976, 1977 Formà part de la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1973, 1977 i dos d’Europa 1972, 1974 El seu pare, Jordi Feliu, fou campió d’Espanya per equips 1967, 1971 amb el Club Mayda

Membre del Club Esport 7, destacà guanyant el Campionat d’Espanya en categoria sub-17 1997, sub-18 1998 i júnior 1999 També guanyà en deu ocasions el Campionat de Catalunya en les categories compreses entre sub-15 i júnior En l’àmbit internacional aconseguí la segona plaça en les Olimpíades de la Joventut de Moscou 1998 En categoria absoluta aconseguí el subcampionat d’Espanya 2000 També fou subcampió d’Espanya en dues ocasions formant part de l’equip català El 1998 fou reconegut com a millor judoka català A conseqüència d’una lesió d’espatlla abandonà l’alta competició

Formà part dels primers equips del Rugby Club Cornellà i del Rugby Club Hospitalet Jugà diversos partits amb la selecció dels Països Catalans combinat de jugadors de la Catalunya del Nord i el Principat de Catalunya que jugà la dècada de 1990 i 3 partits amb la selecció espanyola

Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la Federació Espanyola…

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Sorgit del planter del Círcol Catòlic de Badalona, destacà com a base i el 1956 fitxà pel CB Orillo Verde de Sabadell, disputant amb aquest la primera i segona Lliga Fou triat el millor jugador de la competició el 1957 El 1958 s’incorporà al Real Madrid, on jugà quatre temporades durant les quals guanyà tres Lligues i tres Copes consecutives 1960, 1961, 1962 El 1962 tornà a Badalona i fitxà pel Joventut, on es retiraria com a jugador el 1969, després d’haver aconseguit una Lliga 1967 i una Copa 1969 Internacional en 116 partits amb la selecció absoluta espanyola, fou el primer jugador que…