Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
Francesc de Fenollet i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
Jean Roger-Ducasse
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge contrapunt, Pessard harmonia i G Fauré composició, i posteriorment en fou professor de composició 1935-40 abans de retirar-se a Bordeus Compongué una música molt marcada per la de G Fauré i C Debussy, i obtingué en alguns casos un èxit notable Cantegril , òpera en quatre actes En el seu catàleg es troben peces per a orquestra Nocturne de printemps , 1920 Le petit faune , 1954, música vocal Sur quelques vers de Virgile , per a cor i orquestra, 1937 i música de cambra Quartet de corda núm 2 , 1953, entre d’altres
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
armador | armadora
Transports
Dret marítim
Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Club Natació Caldes
Natació
Waterpolo
Club de natació i waterpolo de Caldes de Montbui.
Fundat l’any 1956, té com a principal activitat la pràctica de la natació esportiva i recreativa El 1968 inaugurà la piscina coberta Participa en competi-cions d’àmbit català i estatal Entre el 1961 i el 1988 tingué secció d’hoquei sobre patins, que jugà durant set temporades a la màxima divisió estatal També té seccions de bàsquet femení, futbol sala, atletisme, triatló, tennis i esquaix Organitza pun-tualment actes esportius, com la Cursa de la Muntanya del Farell Gestiona les installacions municipals de Les Cremades i les installacions de La Font dels Enamorats El 2010 tenia…
Club d’Escacs Manresa
Escacs
Club d’escacs de Manresa.
Fundat l’any 1928 per Ricard Riu, fou el club més destacat de Manresa durant els anys vint i trenta Organitzava nombrosos torneigs, exhibicions de campions mundials i conferències sobre escacs Els actes més rellevants tenien lloc al Casino de Manresa El 1933 organitzà una destacada exhibició amb el Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil fou refundat però perdé notorietat en pro de l’Escacs Catalònia Club Actualment participa al Circuit d’Escacs de la Catalunya Central i n’organitza un dels encontres Ha organitzat, entre d’altres, el Memorial Vilajosana i el Torneig de…
Gran Ral·li Internacional de l’Exposició de Barcelona

Cartell del Gran Ral·li Internacional de l’Exposició de Barcelona
Arxiu RACC
Automobilisme
Prova automobilística de regularitat organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya l’any 1929.
Emmarcada dins dels actes de l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any, els seus participants sortien de dinou ciutats d’Europa i, després de seguir un recorregut controlat, es reunien a Barcelona Tot i no ser una prova de caire estrictament competitiu, tenia un reglament que afavoria la distància recorreguda, per la qual cosa foren els participants que sortiren del punt més llunyà Riga, a l’actual Lituània els que ocuparen les tres primeres posicions, encapçalats per Erick Wiethaus Austro Daimler després de recórrer 3400 km en 82 h i 38 min, amb una velocitat mitjana…
Estadi Municipal de Tortosa
Futbol
Camp de futbol del barri de Ferreries de Tortosa.
És la seu del Club Deportiu Tortosa El 15 d’agost de 1942 s’hi disputà el primer partit, però la inauguració oficial no tingué lloc fins el 23 de maig de 1943, amb una sèrie d’actes i el partit entre el CD Tortosa i el Club Deportiu Acer de Sagunt La temporada 1969-70 s’hi installà l’enllumenat artificial i el 1990 s’inaugurà la tribuna coberta amb motiu de la celebració de les noces d’or del club, en què el Tortosa s’enfrontà al Barcelona 0-3 La capacitat del camp és de 3000 espectadors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina