Resultats de la cerca

Fou set vegades campió de Catalunya en ruta, dues en 30 km 2002, 2003, cinc en 50 km 2001, 2005-08 i quatre en pista 2000, 2005, 2006, 2007 També assolí el títol estatal de 50 km marxa 2004 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la prova dels 50 km marxa als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Es retirà de l’alta competició per disconformitat amb els criteris de selecció per als Jocs Olímpics de Pequín

S’inicià al Club Deportiu Terrassa, on jugà fins l’any 2006 La temporada 2007, jugà al Klein Zwitzerland dels Països Baixos L’edició següent, tornà al CD Terrassa fins que en la temporada 2012 marxà al Reial Club de Polo de Barcelona Ha guanyat cinc Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2005, 2008, 2010, quatre Lligues espanyoles 2000, 2001, 2002, 2005 i tres Copes de la Reina 1999, 2000, 2001 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

El corredor nord-americà Maurice Greene bat el rècord del món dels 100 m llisos en el míting d’atletisme celebrat a la capital de Grècia, Atenes, amb un temps de 979 s La marca de Greene, que rebaixa cinc centèsimes l’establerta per Donovan Bailey als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996, és la mateixa que va fer el canadenc Ben Johnson a la final dels Jocs de Seül, i que no es va homologar perquè va ser desqualificat per dopatge

Format al Club Nàutic Mig Segre de Ponts, fou campió de Catalunya i d’Espanya cadet i juvenil Amb la selecció espanyola, assolí la medalla de bronze per equips en el Campionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme Posteriorment, formà part de la junta directiva del CN Mig Segre i fou entrenador del club de piragüisme de Fraga

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987

Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis

Cap al segle V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del segle IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega

Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa

Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard