Resultats de la cerca

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on jugà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí el Campionat de Catalunya 1985, 1986, la Copa del Rei 1984, 1985, 1986 i la Lliga 1983-86 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on guanyà la medalla de plata, i els de Los Angeles 1984

Format al Club Egara, en el qual desenvolupà tota la seva carrera, guanyà tres Campionats de Catalunya 1972, 1973, 1974, sis Lligues estatals 1971-75, 1979 i quatre Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa 1974 i disputà tres Copes del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Resident a Gavà, des de l’any 2004 té llicència de la Federació Catalana de Tennis Guanyà cinc torneigs del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Amsterdam 1999, Bucarest 2001, Doha 2002, Casablanca 2002 i Munic 2002 El 2003 assolí la posició més alta de la seva carrera en el rànquing de l’ATP 14è en individuals i 85è en dobles

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions