Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Internacionales José López Moreno, Madrid ARGUMENT Gonzalo Suárez GUIÓ VAranda, GSuárez FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Easmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pablo Gago MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Teresa Gimpera Gim, Marianne Benet Míriam, Marcos Martí JJ, Alberto Dalbes Álvaro, Antoni Ferrandis el professor, Glòria Roig la dona del professor, Antonio Casas el colleccionista, Núria Picas Sra Kelman, Alberto Gadea el perseguidor ESTRENA Barcelona, 14111967, Madrid, 05091968…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Barcelona, Aigle Films França ARGUMENT I GUIÓ Miquel Cussó, ABalcázar FOTOGRAFIA Alfredo Fraile blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Joan Duran i Alemany, Roman Vlad INTERPRETACIÓ Roberto Camardiel Max, Analía Gadé Sandra, Jean-Claude Pascal Javier, Antonio Casas Andrés, Jaime Avellán el pare Antonio, Josep Maria Caffarel Martínez, Carlos Casaravilla el comandant, José Palomo l’avi, José Roberto Palomo Juan nen, Michèle Corey la mare de Juan ESTRENA Barcelona, 20021960 Sinopsi El matrimoni de…

Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa…

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a…

Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on anys després exercí durant un temps com a professor S’inicià en l’art conceptual, però a partir de l’any 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra “Per una crítica de la pintura” a Barcelona, amb un grup d’artistes JM Broto, Gonzalo Tena i Javier Rubio a l’entorn de la revista Trama Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura , que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la…

Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els compositors i…

De caràcter totalment privat, els antecedents són la collecció de Ferran Pinós i Sánchez Barcelona, 1947 - 29 de juliol de 2023 i Maria Guirao , els quals, en la seva activitat com a antiquaris de l’establiment Art Nouveau, adquiriren nombroses peces d’art de diferents corrents i èpoques artístics, però especialment del modernisme català Amb aquestes obres presentaren periòdicament exposicions monogràfiques a la galeria Gothsland del carrer del Consell de Cent de Barcelona, que fundaren el 1978 Fins a la creació del MMCAT, la galeria prestà part del seu fons a exposicions temporals de…