Resultats de la cerca

Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada

Deixà de sortir el 5 d’agost de 1933 En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep AVandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació

Format a Londres, hi debutà el 1921 Director habitual dels Promenade Concerts, es destacà per la seva personalitat i el seu repertori Promotor d’òpera, fou director estable de l’orquestra de la BBC 1950-57 i enregistrà diversos discs Deixà unes memòries

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Fou catedràtic d’orgue i director 1929-55 del conservatori de Parma Actuà per tot Europa, sovint amb altres solistes Deixà peces per a piano i òperes, com Ciottolino 1922, per a infants, Ghirlino 1940 i La capanna dello zio Tom 1953

Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví a “El Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930 Deixà inèdita la traducció d’ Els condemnats a mort de Claude Farrère

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Antic lloc de moriscs 18 famílies el 1609, el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata , imatge que fou traslladada modernament a Montaverner

Fill del també fotògraf Pere Català i Pic Les seves fotografies són un viu document del període de postguerra i del creixement dels anys seixanta i setanta del s XX Deixà testimoni escrit de les seves experiències a Impressions d’un fotògraf Memòries 1995

La Junta Directiva era formada per Gaspar Torrente Español president, Emilio Jover Aguilar vicepresident i Luis Porté Prats secretari Tenia una branca juvenil, la Juventud “Los Almogávares” presidida per Miguel Alcubierre, i un periòdic quinzenal, Renacimiento Aragonés 1935-1936 Deixà d’actuar el 1937