Resultats de la cerca
Es mostren 5578 resultats
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…
aprenentatge d’un robot
Tecnologia
En robòtica evolutiva, capacitat que té un robot de combinar els paràmetres d’entrada fins a obtenir una solució satisfactòria.
És un procés equivalent al de l’aprenentatge de les xarxes neuronals que regeixen el comportament del robot Pot seguir diferents mètodes l' aprenentatge directe , que es limita a seguir les instruccions d’un programa l' aprenentatge supervisat , en què el robot parteix d’una informació classificada i opta per la solució adequada en cada cas en funció dels senyals de realimentació que vagi rebent l' aprenentatge no supervisat , en el qual la informació inicial no està classificada i el robot ha d’utilitzar mètodes estadístics per a decidir quina ha d’utilitzar en cada cas l' aprenentatge per…
òstium
Anatomia
Orifici molt fi d’entrada d’un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fal·lopi i d’Eustaqui.
angle d’obertura
Física
ic, l’angle del con de raigs que, sortint de l’objecte, es veu limitat per la pupil·la d’entrada
.
golf de Mecklenburg
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes d’Alemanya, a l’entrada dels estrets de Sund i Gran Belt.
En la seva part més profunda constitueix el golf de Lübeck
Chesapeake
Ciutat
Ciutat de l’estat de Virgínia, als EUA, situada al cap Henry, a l’entrada de la badia de Chesapeake.
amplificació
Electrònica i informàtica
Relació entre els valors de sortida i d’entrada d’una magnitud en un amplificador qualsevol (valor anomenat també guany
).
Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel
tabular
Imprimir totals, diferències, etc, de manera que cada línia d’impressió correspongui a un grup determinat de dades d’entrada.
resposta
Electrònica i informàtica
Expressió quantitativa de la sortida d’un sistema, aparell, dispositiu, circuit, etc, en funció de l’entrada o excitació aplicada.