Resultats de la cerca

Fundat l’any 1957, el seu precedent fou la Unió Esportiva Bisbalenca, creada l’any 1922 Posteriorment fou denominat la Bisbal Futbol Club 1929-32, Centre d’Esports Bisbalenc 1934-36 i Club Deportiu la Bisbal 1942-57 Des del 1957 ha jugat en diverses categories d’àmbit català La temporada 2010-11 jugà a primera territorial El futbol base es canalitza a través de la Fundació Esportiva Atlètic Bisbalenc, creada l’any 2005

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fundat el 2006, nasqué arran de la fusió del Club de Futbol Unió Esportiva Sant Andreu de la Barca, creat el 1949 i que havia jugat en alguna ocasió a primera territorial, i de l’Associació Esportiva Atlètic Vall Palau Sant Andreu de la Barca La temporada 2010-11 competí a segona territorial Disposa d’equip femení i nombrosos equips de futbol de base Juga al camp de futbol de les installacions esportives de Can Salvi

Pionera del futbol femení, disputà amb el Futbol Club Barcelona el que es considera el primer partit de futbol femení a Catalunya, el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles Deixà la pràctica activa al cap d’uns mesos i, del 1982 al 1997, fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la federació catalana Entre el 1991 i el 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva

Fundat l’any 2006, nasqué arran de la fusió de cinc clubs, de la qual és l’eix vertebrador el Centre d’Esports Cerdanyola, fundat el 1967 Els quatre clubs restants foren la Unió Esportiva Fontetes, el Club Esportiu Baroja, l’Escola Club de Futbol Cerdanyolense-Montflorit i el Club d’Escola de Futbol Unió Esportiva Cerdanyola Juga habitualment a preferent territorial al camp de la Bòbila Disposa de nombrosos equips de futbol base, equip femení i de veterans

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000

S’inicià en l’atletisme el 1925 competint amb la Unió Esportiva de Sants i pel Club Gimnàstic de Tarragona Es proclamà campió estatal en 1500 m 1930, 1935 i de relleus 4 × 1500 m 1931 També assolí diversos Campionats de Catalunya, com els dels 800 m 1929, 1935, dels 1500 m 1930, 1933, de relleus 4 × 1500 m 1931 i dels 2000 m 1935 Recordista estatal universitari dels 1500 m 1932 i absolut dels 2000 m 1933, 1935, 1500 m 1935 i relleus 4 × 1500 m 1942 També fou recordista català en la prova dels 2000 m llisos 1933 Fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i…

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom