Resultats de la cerca
Es mostren 8551 resultats
empiesi
Patologia humana
Qualsevol malaltia caracteritzada per la formació de vesícules plenes de pus a la pell.
espinar
Botànica
Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.
Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot
esferopsidals
Botànica
Ordre de deuteromicets caracteritzats per la formació de conidis a l’interior de picnidis.
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà…
santuari de Loiola

Vista del santuari de Loiola
© MPG
Santuari
Santuari situat prop d’Azpeitia, destinat a centre d’estudi i formació dels jesuïtes.
Edificat damunt l’antic castell de Loiola lloc de naixement de sant Ignasi segons els plans de Carlo Fontana la construcció durà del 1689 al 1888, constitueix un veritable document del barroc italià al País Basc
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur…
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics…
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras,…
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-…
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina