Resultats de la cerca

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la…

Portaveu dels liberals durant la Restauració, tingué redaccions autònomes a Barcelona, Sevilla i Bilbao, i desaparegué el 1936

Bé que traslladat de lloc posteriorment, el moviment teològic que hi sorgí —de la mà d’Ambroise Gardeil 1859-1931 ha mantingut el nom d’origen A l’escola han pertangut autors com Antonin Sertillanges , MDRoland-Gosselin, que el succeí a l’Institut Catholique, Marcel Chenu i Yves Marie Congar , entre d’altres PF Mandonnet, Dominique Dubarle A-J Festugière, Henri-Dominique Gardeil

És el primer banc comercial del Canadà, on disposa de més de 1 500 oficines i uns dipòsits de 180 005 milions de dòlars 1998 Té una important xarxa d’oficines exteriors El 1918 obrí una oficina a Barcelona, que es mantingué fins el 1941, que fou cedida al Banco Español de Crédito

Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà

Concebut en un principi com a diari feminista redactat per dones, l’escàs èxit d’aquesta iniciativa impulsà a convertir-lo en un diari illustrat d’informació, el primer d’aquest gènere L’èxit fou immediat, i el 1960 se situà al capdavant de la premsa britànica El 1985 assolia un tiratge de 3 750 000 exemplars

Fou el primer a incorporar els moderns corrents sensacionalistes El seu èxit fou immediat, i ja el 1900 el tiratge depassava el milió d’exemplars El 1904 obrí una sucursal a París amb el nom de The Continental Daily Mail Durant el decenni 1920-30 fou considerat com el primer del món, però la seva importància ha minvat El 1985 tenia un tiratge d’1 837 000 exemplars

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari

Es troba en un edifici obra dels arquitectes Philip SGoodwin i Edward Durrell Stone inaugurat l’any 1939 ampliat el 1963, coincidint amb l’inici d’un ràpid procés expansiu Aplega pintures i escultures, però també mostres d’arts gràfiques, fotografia, disseny, etc Els seus fons constitueixen una selecta representació de l’art occidental des de l’impressionisme, amb obres de Monet, Rousseau, Van Gogh, Matisse, Modigliani, Picasso fou dipositari del Guernica fins el 1981, Kandinskij, Mondrian, Dalí, Miró, Pollock, Johns, Bacon, etc Acull i organitza exposicions temporals i posseeix així mateix…

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins