Resultats de la cerca
Es mostren 7978 resultats
berberina
Química
Alcaloide amargant i metzinós que hom extreu del coralet i d’altres plantes.
Cristallitza en forma de lamelles grogues insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 145°C És emprada en medicina en forma de clorhidrat o sulfat com a antipalúdic i carminatiu
arstinol
Química
Pólvores blanques microcristal·lines, poc solubles en alcohol, molt poc solubles en aigua.
És emprat en medicina com a antiprotozoari
argentol
Farmàcia
Pólvores grisoses no irritants, molt poc solubles en aigua, utilitzades com a antisèptic.
clorur d’hidrastina
Farmàcia
Alcaloide extret del rizoma de l’hidrastis.
Actua en el sistema nerviós central i produeix un augment de la pressió sanguínia per vasoconstricció perifèrica És emprat com a hemostàtic uterí
hexosan
Bioquímica
Qualsevol dels polisacàrids constituïts per hexoses, que inclou els glucans, els mannans, les galactanes i els fructans.
En són casos especialment coneguts el midó, el glicogen, la cellulosa i la inulina
hexametilentetramina
Química
Compost de reacció bàsica que se sublima a 263°C.
Hom l’obté per condensació de l’amoníac amb el formaldehid És emprada com a desinfectant, com a antisèptic urinari i com a accelerador en la vulcanització del cautxú
helenina
Farmàcia
Química
Terpè extret de l’arrel de l’herba de l’ala; es fon a 76°C i és soluble en els dissolvents orgànics.
És emprada en medicina com a antihelmíntic
citidina
Bioquímica
Nucleòsid constituït per citosina i ribosa.
La forma més freqüent en què es dóna a l’organisme és en combinació amb grups fosfats, formant part dels àcids nucleics Així, hi ha el monofosfat de citidina CMP o àcid citidílic que conté un sol grup fosfat unit a la ribosa de la citidina en posició 5’ el difosfat de citidina CDP conté dos grups fosfats en cadena el trifosfat de citidina CTP en conté tres, també formant cadena, units per enllaços d’alta energia a la mateixa posició 5’ de la ribosa
cinconina
Bioquímica
Farmàcia
Alcaloide secundari de la quina, amb acció terapèutica similar a la de la quinina, però menys intensa.
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…