Resultats de la cerca
Es mostren 2410 resultats
Campllong

La masia de Can Campllong
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia (i antic terme) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà) situada a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong
que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la creu de Campllong
(1.300 m alt.), partió d’aigües entre el riu Metge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Sobre la masia de Pinyes hi ha restes d’un antic castell i als voltants de la masia s’han trobat les restes de les ermites de Sant Just i Sant Vicenç, d'època romànica Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’…
Cal Vansa
Masia
Masia del municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Amb el nom de casa de la Vansa, la històrica masia era dins l’antic terme de Lluçars al NE del poble, i fou el centre originari de la Baronia de la Vansa
la Sala

Restes de la masia de la Sala (Sant Mateu de Bages)
© Isidre Suñé
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII
Santfeliu
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
Anteriorment, hi havia una església d'origen romànic dedicada a Sant Feliu, de la qual no es conserven restes, que donà el nom de l’actual masia Prop hi ha les restes de dues sepultures exavades a la roca
Can Grasses

Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
les Cots
Masia
Masia del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
La masia és documentada des del segle XIV amb el nom de Les Comes Al segle XVII, la família Cots la reforma aprofitant les velles estructures medievals i al segle XVIII l'amplia amb dos cossos ben diferenciats, l’un de planta rectangular i l’altre d’estructura clàssica La capella familiar, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és del segle XVIII
la Maimona
Masia
Antiga masia del municipi de Llíria (Camp de Túria).
En la dècada del 1950 passà a formar part del municipi de Marines Camp de Túria L’any 1957 fou bastit un poble nou per acollir els habitants del nucli de Marines, les cases dels quals havien estat derrocades per uns aiguats La masia fou demolida en els anys vuitanta
Olivella

Masia de Can Suriol, a Olivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal limita al NW amb Olèrdola, al N amb Avinyonet del Penedès i en un punt amb Olesa de Bonesvalls, els tres municipis de l’Alt Penedès, a l’E amb Begues del Baix Llobregat, al S amb Sitges i amb SantPere de Ribes i a l’W amb Canyelles El municipi és situat en ple massís de Garraf, el terreny del qual és format per calcàries i dolomies cretàcies Força accidentat, l’altitud mitjana és superior als 250 m i les majors altituds són a la part NE del terme, a la serra de les Conques el puig de la Mola 535 m és partió dels termes d’…
la Fàbrega

Masia a la Fàbrega
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vora del riu Brugent.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina