Resultats de la cerca

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels Harlem…

Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat

Impulsor de l’esport paralímpic a Catalunya i a Espanya, fou president de la Federació Espanyola d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física i vicepresident del Comitè Paralímpic Espanyol El 1958 liderà el complex assistencial Llars Mundet, que acollia persones amb discapacitat i on s’iniciaren les primeres competicions esportives de l’Estat Treballà també per a la creació de la Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids, fundada l’any 1968 El 1971 en fou vicepresident i, el 1988, president fins a la seva mort En crear-se el Comitè Paralímpic Espanyol 1995, formà part del seu Comitè…

El 1955 fou nomenada regidora provincial d’Educació Física de la Sección Femenina Membre de la Federació Internacional Esportiva de l’Ensenyança Catòlica FISEC, assistí a diversos congressos com a representant de l’esport femení Fou sòcia del Club Panathlon Internacional El 1962 fou delegada d’equip de la primera competició de salvament i socorrisme en l’àmbit estatal El 1963 formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya, disputat a Barcelona El 1964 organitzà els primers cursos de salvament aquàtic i de primers auxilis a Catalunya Presidí el comitè executiu del Campionat del Món…

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Practicà diversos esports, com el rugbi amb l’Universitari, club amb el qual participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1928-36 També fou un entusiasta del motor, però l’any 1932 una greu caiguda en una prova al circuit de Montjuïc l’allunyà de la competició motociclista En automobilisme, guanyà dues vegades consecutives el Gran Premi de Tarragona i disputà diversos rallis com a copilot de Jaume Bähr Posteriorment es dedicà al cronometratge Amb el títol estatal, aconseguí el títol internacional de cronometrador de la Federació Internacional de Motociclisme cronometrant una…

Començà a practicar el tir al Tiro Nacional de Barcelona el 1966 i s’especialitzà en carrabina d’aire comprimit Més tard ingressà com a vocal a la junta directiva de la Federació de Tir Olímpic de Barcelona, de la qual fou secretari 1969-73 i president 1973-78 Promogué totes les modalitats de tir, especialment la d’aire comprimit Creà el Trofeu Josep Sabaté de carrabina i pistola d’aire, competició que se celebrà durant dotze anys També feu cobrir la galeria de tir del Tiro Nacional, que fou la primera galeria de tir coberta d’Espanya Posteriorment, assumí la vicepresidència del Tir Esportiu…