Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
silà
Química
El més simple dels hidrurs de silici.
És un gas d’olor desagradable, soluble en els solvents orgànics, que es condensa a -112°C És estable a temperatura ambient i es descompon lentament en l’aigua Hom l’obté per reducció del diòxid de silici amb hidrur d’alumini i liti a 150°C Troba aplicació en electrònica en el dopatge de semiconductors
salicilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid salicílic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
nitrit de sodi
Química
Cristalls groguencs, solubles en l’aigua, que s’oxiden en l’aire i es fonen a 271°C.
Hom l’obté per reducció del nitrat corresponent i troba una gran aplicació en síntesi orgànica, principalment de colorants, com a font d’àcid nitrós És també emprat en la vulcanització del cautxú, en fotografia, en medicina, com a reactiu analític i, en metallúrgia, com a inhibidor de la corrosió i com a agent netejador
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
zirconat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de diversos òxids dobles.
De fórmules generals M I 2 ZrO 3 , M 2 I I ZrO 4 i M 2 I Zr 2 O 5 , que hom obté per reaccions, a temperatures elevades, d’òxids, hidròxids o nitrats de zirconi i els corresponents compostos d’un altre metall, en els quals no existeixen ions de zirconat discrets
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
ultramar
Química
Pigment blau d’origen natural, emprat ja a l’antiguitat, consistent en varietats de latzurita.
Hom n'obté una varietat sintètica blau d'ultramar per escalfament a altes temperatures d’una mescla de carbonat sòdic, zeolites, carbó i sofre És emprat com a pigment per a pintures, en la indústria del paper i del cautxú, en la preparació de tintes d’impremta i sabons i com a additiu alimentari
alcohol salicílic
Química
Compost fenòlic que ocorre a la natura en forma de glucòsid (salicina) en diverses espècies de Salix i Populus.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua i els solvents orgànics, que es fon a 87°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per escalfament del fenol amb diclorur de metilè en medi fortament bàsic És emprat en medicina per al tractament tòpic del reumatisme Hom l’anomena també saligenina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina