Resultats de la cerca

Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau Gaudí…

El 1906 es traslladà a París, on s’adscriví incondicionalment al cubisme, que tot just s’iniciava i que —a diferència del que seria per al seu amic Picasso— marcaria tota la seva personalitat Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista catalana Papitu Considerà el quadre com a objecte independent, la referència del qual a la realitat és sols un pretext La seva obra —que comporta una minuciosa anàlisi descomposició i recomposició de l’objecte mitjançant les formes geomètriques, la línia i el cub— assoleix, en una primera etapa, una gran austeritat cromàtica amb predomini del gris…

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración española del siglo XVIII…

Tom Perez és elegit nou líder del Partit Demòcrata dels Estats Units Perez, el primer hispà a ocupar el càrrec, va ser secretari del Treball en l’Administració Obama Després de la derrota de Hillary Clinton per Donald Trump, el nou líder haurà de conciliar un partit profundament dividit entre els sectors més centristes i els més esquerrans

Es casà 1553 amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses , primer duc de Pastrana Dama de companyia d’Isabel de França Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà 1576 a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez , el partit ebolista que havia aglutinat el seu marit, el qual propugnava una sortida negociada de la rebellió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs,…

Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics

Autora de novelles Tierra adentro 1944, Premio Nacional de Novela i Tierra inerme 1961, Premio Casa de las Américas i d’obres de teatre Sobresortí, però, amb obres adreçades al públic infantil i juvenil L’any 1988 rebé el Premio Nacional de Literatura 1988