Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El papa…

El papa Pau V pertanyia a aquesta família El seu nebot, Marcantonio Borghese mort el 1658, fou nomenat príncep de Sulmona al regne de Nàpols-Sicília 1607 El 1633 heretà dels Savelli el ducat de Poggio-Nativo el papa Urbà VIII li donà el ducat de Palombara 1636 i el 1637 fou creat gran d’Espanya Als ss XVII i XVIII la família Borghese incorporà als seus dominis els principats de Rossano 1681 i Meldola 1723 i el ducat de Giuliano 1768, i enllaçà amb les famílies Aldobrandini 1638 i Salviati 1768 Camillo Borghese , sisè príncep de Sulmona mort el 1832, marit de Paulina…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare,…

Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de…

Possiblement era originari de l’interior de la península Ibèrica, refugiat al comtat de Manresa juntament amb un grup de monjos mossàrabs La comtessa Riquilda de Barcelona els protegí i donà el terreny per al monestir fundat el 945 Obtingué per a la seva fundació un diploma del rei Lluís IV de França 951 i una butlla pontifícia del papa Agapit II, avui perduda L’església del nou cenobi fou consagrada el 957 El 966 assolí, encara, que un concili de bisbes gallecs i lleonesos reunit a Compostella el reconegués com a metropolità de la província eclesiàstica tarraconense, primer…

Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli , i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L…

Darrer fill de  Jaume II de Mallorca  i d’ Esclarmunda de Foix Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de…

Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així,…

El papa Climent VII corona l’emperador Carles V a Bolonya

El papa Martí IV desposseeix formalment Pere el Gran dels seus regnes