Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
bombarda
Transports
Vaixell de vela mediterrani, de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès.
El major, situat gairebé al centre, era encreuat, amb tres veles quadres, i el de mitjana amb botavara i pic, aparellava una vela aurica i una escandalosa Solia portar dos o tres flocs
Perijá
Serra de l’Amèrica del Sud, que constitueix la branca final de la serralada oriental dels Andes.
Té una extensió aproximada de 300 km i s’estén entre Colòmbia i Veneçuela La part sud correspon a la Serranía de Motilones, on s’alça el pic de Tetaria 3 750 m
Canalbona
Vall
Vall del massís de la pica d’Estats, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà).
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona 2 098 m alt, a l’est del qual s’obre el port de Canalbona , que comunica amb la vall occitana de Vic-de-Sòç
el Montsec de Tost

Vista, al fons, del Montsec de Tost
© Isidre Suñé
Serra interior dels Prepirineus, prolongació ponentina del Cadí.
Culmina al pic de Serreïnes 1687 m alt És un dels contraforts muntanyencs de l’Alt Urgell, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa S i de Tost N
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…
Puèi Domat

Vista del cim del Puèi Domat
© Jaume Ferrández
Muntanya
Muntanya d’Alvèrnia, Occitània, al Massís Central i a 8 km de Clarmont d’Alvèrnia.
És el pic més alt 1465 m d’una cadena volcànica, amb un petit cràter Des del 1876 hi ha un observatori astronòmic L'any 2012 s'inaugurà un tren cremallera per accedir al cim
el Baciver de Castanesa
Vall del terme de Montanui (Ribagorça), on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes.
Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver 2 200 m A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver 2 725 m, hi ha l' estany del Baciver
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon
San Lorenzo de El Escorial

San Lorenzo de El Escorial
Antonio Rubio (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Situat dins la serra de Guadarrama, sota el pic d’Abantos 1754 m, és un important nucli turístic Hi destaquen el monestir d’El Escorial , el Valle de Cuelgamuros o de los Caídos i nombrosos edificis del segle XVIII
coma de Contraix
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix
(2.575 m i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix
, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina