Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
glacera

Glacera al sector dels Icefields Parkway (Canadà)
Hidrografia
Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.
A les zones de neu perpètua és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per acció de la gravetat, tendirà a lliscar cap a nivells inferiors Hi ha diversos tipus de glaceres L’ alpina consta de dues parts el circ glacial i la llengua glacial En el circ glacial s’acumula la neu, que es mescla amb l’aire atmosfèric i, en virtut de la forta pressió i del contant regel a què resta sotmesa, es transforma en una massa granulosa, compacta, blanca i plena de bombolles d’aire denominada neu congesta El circ glacial és…
Estocolm
La ciutat d’Estocolm, capital de Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna ‘ciutat entre ponts’, format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances L’…
enginyer | enginyera
Construcció i obres públiques
Persona que exerceix l’enginyeria com a professió.
El terme enginyer fou introduït originàriament en connexió amb la invenció d’artefactes mecànics per a fer la guerra, anomenats ginys de guerra Quan els dirigents dels estats procediren a utilitzar els enginyers i els principis de l’enginyeria per a crear millores en llurs territoris sorgí la diferenciació ente l' enginyer civil i l' enginyer militar A mesura que les diverses ciències i disciplines es desenvoluparen hi hagué per a l’enginyer civil més varietat de coses a conèixer i a fer Arran de la revolució industrial, els enginyers s’hagueren d’especialitzar en un camp determinat Els qui…
Santa Maria de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Absis de l’església, que s’aixeca sobre una alta socolada, amb la torre del castell a mà dreta ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de Ribelles es troba dins el recinte del castell de Ribelles, que corona la part alta del poble homònim, sobre la carretera de Ponts a Calaf JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG574385 Història La història d’aquesta església parroquial està en estreta relació amb el castell de Ribelles i els seus senyors Una de les primeres notícies d’aquesta església data de l’any 1141, en què el bisbe d’Urgell, Pere, donà a la canònica de Santa Maria de la…
Sant Martí de la Garriga (Oliola)
Art romànic
Situació Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de la Garriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf Mapa 34-13329 Situació 31TCG506395 Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de la Garriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la finca, que, travessant pel bell mig d’aquesta, puja fins al cim del turó, des d’on cal seguir a peu,…
Casa forta de la Santa Creu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’…
Sant Antoni de Santes Masses o de Llobet (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut D’…
Castells i edificacions militars de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella…
Recinte fortificat de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de relacionar amb l’…
Bombai
La Victoria Terminus del Central Railway de Bombai
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.
Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina