Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el 1695 es…

La població de Calella es va fundar o erigir en el veïnat de Capaspre, que depenia del terme del castell de Montpalau i de la parròquia de Santa Maria de Pineda Aquí es va crear un mercadal, documentat des dels anys 1328 i 1338, que va donar lloc al nucli humà que formaria la Pobla de Calella Fins el 1527 el lloc va dependre eclesiàsticament de la parròquia de Pineda Se sap que a l’indret de Capaspre hi havia una antiga capella dedicada als sants Quirze i Julita de la qual s’ignora la data de la fundació, però sembla que és d’època medieval Ara no queda rastre d’aquella capella,…

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any 1508, i el…

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de Catalunya El 1965,…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de…

Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva pròpia marca de…

Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es dedicà també a…

El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la tònica per…