Resultats de la cerca
Es mostren 3691 resultats
Eusebi Jover i Marquet

Eusebi Jover i Marquet
© Fototeca.cat
Història
Republicà.
Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907
Baldomer Oller i Tarafa
Història
Economia
Dirigent obrer.
Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya
Nèmesi
Mitologia
En la religió i en la mitologia gregues, personificació de la justícia distributiva, que puneix tot el que, excedint la justa mesura (ὕβρις), torba l’ordre de l’univers.
Venerada com a veritable dea, filla de l’Oceà, o de l’Èreb, i de la Nit i mare d’Helena i d’Erecteu, el centre del seu culte era Ramnunt, a l’Àtica, on hi havia la seva representació més famosa, obra d’Agoràcrit de Paros En honor d’ella a Atenes se celebraven les festes Nemèsies
Pallars

Armes dels Pallars
Llinatge feudal català sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artau Roger de Pallars —fill dels comtes Hug I i Sibil·la I—, el fill i successor del qual, Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua (mort 1377/1420), senyor d’Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet, es casà el 1370 amb Elvira (o Elionor) de Mur i el 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós.
Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI
Frederic Trián i March
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida El seu nom apareix per primer cop en el camp cinematogràfic el 1910 com a empleat de la productora Hispano Films Més tard, ja introduït en la distribució, representà la casa Joan Verdaguer a la regió de Llevant El 1914 s’establí a Barcelona i creà la distribuïdora Tolosa & Trián, amb J Tolosa, que representà en exclusiva per a l’Estat espanyol el material de la casa suïssa Lemania Film i el de l’anglesa Magnet No obstant això, dos anys després, amb capital propi i a títol individual, obrí l’empresa Hispano American Film, que el 1920 passà a denominar-se F Trián, S en C i a…
Geert Wilders
Política
Polític neerlandès.
De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…
Unió Valenciana
Política
Partit polític regionalista valencià fundat a València el 1982 per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular
.
Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…
El Salvador 2013
Estat
La trobada del president salvadorenc Mauricio Funes amb el papa Francesc va permetre desencallar la beatificació de monsenyor Romero © Presidencia del Gobierno de El Salvador Les eleccions presidencials previstes per al principi del 2014 van ocupar la major part de l’agenda política Els partits polítics van endegar els processos d’elecció interna dels candidats, dels quals van sortir escollits, entre d’altres, l’antic guerriller Salvador Sánchez Cerén, en representació del partit d’esquerra FMLN, actualment en el Govern, i el que va ser president del país entre el 2004 i el 2009, Elías Saca,…
societat d’autors
Dret
Associació d’autors literaris, científics, musicals, etc, que té per objecte defensar els seus drets (drets d'autor) i fomentar-ne les activitats.
Establertes en diversos països —a l’Estat espanyol fou creada l’any 1908—, moltes estan confederades en la Confederació Internacional de les Societats d’Autors i Compositors, amb seu a París, subdividida en cinc federacions especialitzades que inclouen les societats de drets de representació, societats d’execució, societats de reproducció mecànica, societats de literats i societats d’autors de films
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina