Resultats de la cerca

Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank

Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak , del cercle d’amistats del qual formà part Amb Bella Akhmadulina i Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin 1953 propicià No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en…

Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny  ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país

Catedràtic a Leningrad, contribuí d’una manera important a la teoria de nombres i donà una solució al problema de Goldbach sobre la descomposició d’un nombre en una suma de nombres primers El 1941 rebé el premi Stalin

Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades

Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més decidida vers els…

Pertanyent a la noblesa, si bé les lluites literàries i socials dels anys 1860 i 1870 l’inclinaren a la dreta, les seves sàtires anaren dirigides a la burocràcia tsarista, com Son Popova ‘El somni de Popov’, 1873 Altres obres, de tema històric, idealitzaren la Rússia feudal, com Kn'az’ Serebr'anyj ‘El príncep Argent’, 1862 Diversos compositors, com Čajkovskij, Rimskij-Korsakov i altres, musicaren els seus poemes

Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946

Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials

Demòcrata revolucionari, descriví la vida dels artesans i funcionaris en Nravy Raster’ajevoj ulici ‘Costums del carrer Rasteriaiev’, 1866 En Vlast’zemli ‘El poder de la terra’, 1882 creu en aquest poder com a mitjà per a salvar el camperol de la corrupció moral En Vypr’amila ‘L’adreçador’, 1885 l’art és una força per a corregir l’home