Resultats de la cerca
Es mostren 1420 resultats
Club Esportiu Huracans

Cartell dels Campionats de Catalunya de natació del 1947, organitzats pel Club Esportiu Huracans
NET EC
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Lleida.
Fundada l’any 1941, destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta per la defensa de la cultura catalana En el vessant esportiu destacà la secció de bàsquet, que fou fundada com a secció de la Unió Esportiva Lleida Participà en torneigs provincials i arribà a jugar a primera divisió Es dissolgué l’any 1957 També destacaren les seccions de natació, constituïda com a continuació de la secció de natació del Club Deportivo Leridano la d’atletisme la d’hoquei sobre patins, i la de piragüisme Participà en competicions d’àmbit estatal i organitzà, entre d’altres, el…
Associació Sallentina de Cultura Física
Natació
Club poliesportiu de Sallent també conegut com Club Natació Sallent.
Fundat el 1925, prengué impuls gràcies a Jordi Küng, suís resident a Sallent que el 1925 inicià la tasca de difusió de la natació i el waterpolo Els primers entrenaments es feien al riu Llobregat, però poc després el Club Natació Barcelona s’interessà pel projecte, oferí material i lliçons i convertí l’associació en la primera delegació del club El 1935 deixà de dependre del CN Barcelona i s’afilià a la Federació Catalana de Natació Entre el 1940 i el 1977 es construïren un frontó, un gimnàs, una piscina climatitzada i una pista de tennis, installacions que se sumaren a l’antiga piscina dels…
Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet
Cinematografia
Centre d’ensenyament promogut pel Patronat Municipal de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat que funcionà entre el 1975 i el 1977 sota la direcció artística de Ricard Salvat, que s’inspirà en l’escola del Bauhaus.
Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a…
Foment Martinenc
Esport general
Entitat cultural del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis…
Àmbit de Recerques del Berguedà
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada el 1982 a Berga.
Les activitats que duu a terme i que s’organitzen en diverses seccions de manera autònoma són les següents història, audiovisuals, art, etnografia i folklore, fotografia, ciències naturals Collectiu Berguedà de Ciències Naturals, geografia, bibliografia, economia, llengua i literatura S’hi realitzen presentacions de llibres, conferències, treballs audiovisuals que recorren el Principat, etc També es fan collaboracions amb entitats locals i comarcals ajuntaments, Consell Comarcal, etc i es vetlla pel patrimoni artístic, com ara la restauració de la casa de pagès El Bruc, a la…
Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1985 a l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de recollir informació i material sobre la ciutat per tal de crear un fons documental, i també per promoure un ampli ventall d’activitats culturals.
Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup…
ministrel show
Música
Espectacle popular, de gran èxit als EUA durant el segle XIX, en què intèrprets blancs caracteritzats amb vestits i la cara pintada caricaturaven els negres mitjançant cançons, balls i parlaments.
Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies…
Genaro de la Riva Ruiz
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…
merceritzadora
Indústria tèxtil
Màquina o tren de màquines que hom empra per a merceritzar els teixits o filats de cotó.
La merceritzadora de teixits consta, en primer lloc, d’una tina d’impregnació, on hom submergeix el teixit en un bany de sosa càustica, d’uns cilindres escorredors i d’una cambra de mercerització, on hom manté el teixit el temps necessari per a l’actuació de la sosa Aquesta cambra pot ésser semblant a un ram amb cadena de pinces o bé anar proveïda d’una sèrie de cilindres que asseguren, per fricció, la tensió del teixit per tal que conservi les dimensions originals A continuació hom sotmet el teixit a la neutralització, per mitjà d’un àcid feble, i al rentatge en una sèrie de barques de…
Quarta Internacional
Història
Organització internacional de la classe obrera, fundada l’any 1938.
La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij trotskisme , que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou La Quarta Internacional tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina