Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
marquesat del Castell de Torrent
Història
Títol senyorial concedit el 1770 a Felip de Cruïlles i de Peratallada i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent (Baix Empordà).
Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort el 1911 6è Felipe de Cruïlles de Peratallada i Pujol de Pastor…
principat de Cariati
Història
Títol amb jurisdicció senyorial concedit al regne de Nàpols per Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1505, a Carlo Spinelli, comte de Cariati (Calàbria).
El cinquè príncep, Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli mort el 1725, fou lloctinent del Regne de València
quadra de Sacreu
Història
Antiga demarcació senyorial ubicada a cavall dels municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme), al bell mig de la Serralada Litoral.
Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades
baronia d’Esponellà
Història
Títol senyorial donat sobre el castell d’Esponellà per l’emperador Carles VI d’Àustria a Gaspar de Berard i de Cortiada
el 1717.
Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
principat de Santa Severina
Història
Títol senyorial concedit el 1464 al regne de Nàpols a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni Ventimiglia.
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
marquesat del Ràfol d’Almúnia
Història
Títol senyorial concedit el 1687 a Joan d’Almúnia i Esparza, senyor del Ràfol d’Almúnia (Marina Alta) i de Castellonet de la Conquista.
Passà als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Castillo
marquesat de Rafal
Història
Títol senyorial concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.
Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina