Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Celestí III
Cristianisme
Nom que adoptà Giacinto Bobo-Orsini en esdevenir papa (1191-98).
Consagrà emperador EnricVI Durant el seu pontificat hagué de resistir les pressions d’aquest respecte a la seva política italiana annexió de Sicília a l’Imperi
El tractat de Viena i la guerra de Successió polonesa
Àustria reconeix la sobirania de Carles de Borbó sobre els regnes de Nàpols i Sicília a canvi de la cessió dels ducats de Parma, Piacenza i Toscana
Boemond II d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1126-30).
Fill de Boemond I El 1126 prengué possessió del principat d’Antioquia Reconquerí Kafartâb 1127 Deixà les seves possessions de la Pulla a Roger II de Sicília
Pau de la Haia i restabliment de l’statu quo d’Utrech
Pau de la Haia i restabliment de l’ statu quo d’Utrecht Felip V renuncia a Sicília i Sardenya a canvi dels ducats italians de Parma, Piacenza i Toscana
baronia de Miserendino
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernò, a qui fou confiscada per rebel.
Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò
Conferència de Brinhòlas
Conferència de Brinhòlas Alfons el Liberal arriba a un principi d’acord de pau amb França i el papat a canvi d’abandonar el seu germà Jaume I de Sicília
Antonio Pimentel y Álvarez de Toledo
Història
Política
Noble i polític.
Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27
Vitaliano Brancati
Literatura italiana
Novel·lista italià.
L’escenari de les seves novelles fou Sicília els seus personatges, els d’una societat provinciana irònicament observats És autor de Gli anni perduti 1941, Il bell’Antonio 1949, etc
Ramon de Cortada
Història
Militar
Vicealmirall de l’esquadra catalana.
Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li…