Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid És catedràtic a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui 1968, El timbre vocálico en catalán 1972 i diversos assaigs

Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid  i del Diario de la Administración  1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España

Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a matemàtic,…

Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910

Nebot de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps És autor de Teoría general de la formación de imágenes en el microscopio 1911 i de diversos treballs de silvicultura, com Estudio micrográfico de la madera de las coníferas españolas 1883 Publicà també Recuerdos de mi vida 1943

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, Pallars…

Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La segona etapa del…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l’execució de…

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles