Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
vall d’en Marc
Vall del municipi de Pollença (Mallorca), a l’W de la vila; és la capçalera del torrent de Sant Jordi.
vall de la Persigola
Alta vall del massís del Canigó, dins el municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir); formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes, aflueix a la vall del Tec, per l’esquerra, prop de Sant Salvador.
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
la Vall d’Ora
Poble
Poble (729 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial de Santa Eulàlia, situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Sant Andreu de la Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839
vall de les Croses
Església
Vall del sector oriental del Conflent, a la dreta de la Tet, estesa des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l’església de Domanova i el coll de Ternera. L'antiga església parroquial, de la qual no se sap on era situada, estava dedicada a Sant Miquel i es coneixia també com la Glevella.
vall de la Mort
Death Valley (Estats Units)
© Fototeca.cat-Corel
Conca d’enfonsament dels EUA, a l’E de Califòrnia, situada entre les serralades Panamint (a l’W) i Amargosa (a l’E), al NE del desert de Mojave.
El clima hi és extremament àrid assoleix els 55°C a l’estiu És parc nacional
vall de la Coma
Conjunt de pintura rupestre del terme municipal de l’Albi (les Garrigues).
Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica
Vall de Santa Creu
Subcomarca històrica de la Fenolleda, a la Catalunya del Nord.
Comprèn el territori dels municipis d’Atsat, Conòsols, Ginclar, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l’Aude
torrent de Vall-llobre
Torrent
Afluent, per l’esquerra, del Ter, que neix als vessants meridionals del puig de Costabona i s’uneix al seu col·lector a Setcases (Ripollès).