Resultats de la cerca

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Rector de Vilagrasseta 1697, compilà un cançoner manuscrit amb prop de cinquanta peces majoritàriament en català i, en menor mesura, en castellà i llatí, algunes de les quals consten com a seves, mentre que altres les recollí de procedències no especificades La major part són goigs, però també hi recull nadales, glosses d’oracions i altres modalitats de poesia religiosa Consta que Vaquer mateix les cantava a canvi d’almoina per a la parròquia Bibliografia Llobet Portella, JM 1997 Vegeu bibliografia

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Vida i obra Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim , que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Bibliografia Riquer, M de 1962 1 Vegeu bibliografia

Situació Interior de l'església, on és visible la volta de canó de la nau i l'obertura de l'absis ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà del poble de Plandogau, situat prop de la carretera de Ponts a Cervera JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG515368 Història No s’han localitzat fins ara notícies històriques documentals del passat medieval d’aquest indret ni de la seva església parroquial tanmateix, sabem que en època moderna, al segle XVII, el lloc de Plandogau restava inclòs dins la vegueria d’Agramunt i era del comte de Santa Coloma MLIR Església És un edifici…

L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana

Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises