Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
astracan
Tecnologia
Pell de pèl arrissat i de tons negres o molt foscs, obtinguda d’anyells de la raça caracul, originària de l’Àsia.
El pèl més apreciat és el d’anyell de pocs dies o de nonats o de nats morts, puix que al cap de pocs dies de vida el pèl se'ls desarrissa Pren el nom de la ciutat russa d’Astrakhan
lamé
Indústria tèxtil
Dit del teixit amb ordit de seda o de filadís i amb dues trames, una del mateix material de l’ordit i l’altra de fils de metalls preciosos o d’imitacions d’aquests.
Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat
diputat local
Història
Representant local de les antigues diputacions del general o generalitats encarregat de recollir els imposts.
De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys
extraparlamentari | extraparlamentària
Política
Dit del grup polític que no es troba representat al parlament (per insuficiència de vots en les eleccions, per prohibició governativa del partit, o perquè aquest no vol participar en les eleccions o en la vida parlamentària).
Tot i que pot ésser extraparlamentari un grup de qualsevol tendència política, sovint tenen aquest caràcter els partits extremistes, de dreta o d’esquerra
comuner
Història
Recaptador d’imposts o drets reials a càrrec de la Comuna del Camp (Camp de Tarragona).
Normalment eren designats dos o tres comuners Al començament del s XV el càrrec esdevingué permanent, i el comuner fou constituït president de la Comuna i defensor dels seus privilegis Fou anomenat també plegador
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
trombídids
Aracnologia
Família d’aràcnids de l’ordre dels àcars, amb quelícers modificats per a perforar, els palps dels quals són òrgans prènsils o sensorials.
Comprèn àcars terrestres productors de galles Eryophyes erinosi, d’eritemes o altres pertorbacions cutànies Thrombicula , i aquàtics, d’estanys Hydrachna o marins Halacarus
cinerita
Mineralogia i petrografia
Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements, en medi aeri o aquós, fins a adquirir una certa cohesió i, a vegades, esquistositat.
Hom també en diu tosques volcàniques o tufs són de gra molt fi, blanques o grises, i generalment exfoliables Sovint presenten empremtes vegetals
núvol de mescla
Meteorologia
Núvol constituït per partícules de gel, en forma de cristalls o grans de calamarsa, mesclades amb gotes d’aigua en subfusió.
També és anomenat núvol mixt o núvol fred La presència d’aigua en subfusió a l’interior del núvol afavoreix la formació de la calamarsa i de la pedra per congelació d’aquesta aigua líquida, a temperatures per sota dels 0ºC, un cop els cristalls de gel presents, els grans de calamarsa preexistents o alguns nuclis de gel xoquen amb les gotes