Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
contrapès
Física
Massa destinada a disminuir o a anul·lar l’acció d’una força sobre un element mecànic.
Té aplicació, p ex, en els ascensors per a contrabalançar el pes de la cabina i estalviar potència al motor
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
cataplasma
Farmàcia
Composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell.
Té acció emollient, calmant i antiflogística Antigament eren fets de pa, farina, segó, etc, i principalment, de farina de llinosa
calçotada
Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
bufaforats
Entomologia
Insecte lepidòpter de la família dels esfíngids, de cos massís i pilós, de colors bruns o daurats, de vol brogidós com el dels borinots, diürn i crepuscular.
Té la trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors És freqüent en països de clima temperat
astèlia
Botànica
Manca de cilindre central.
Són afectades d’astèlia les tiges d’algunes plantes en les quals cada feix conductor té la seva endodermis particular
anoa
Mastologia
Búfal nan de la subfamília dels bovins, el representant més petit dels bòvids, d’un metre escàs d’alçada, i de colors foscs o rogencs.
Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
Bonastruc Desmaestre
Judaisme
Rabí de Girona.
Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa Té un escrit conservat en l’obra Šébet Yěhudà de Šělomó ibn Verga
ortocromàtic | ortocromàtica
Fotografia
Dit del material fotogràfic (emulsions, plaques, pel·lícules, etc) sensible a tots els colors de l’espectre compresos entre el groc i el violat, i insensible, per tant, al vermell.
Produeix unes imatges de qualitat discreta, però té l’avantatge que pot ésser revelat en recintes illuminats amb llum vermella