Resultats de la cerca

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

El seu primer recull, Poems 1953, despertà un gran interès, i l’any següent guanyà el premi Somerset Maugham amb el recull A Way of Looking 1955 Generacionalment estigué vinculada al grup The Movement En el volum Celebrations and Elegies 1982, defuig les formes més tradicionals, tot i que no fou una poetessa experimentadora Posteriorment publicà The Mind Has Mountains 1966 i Extending The Territory 1985 Rebé el premi WH Smith per Collected Poems 1953-85 1986

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia

Com a entitats collaboradores s’hi adheriren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Generalitat de Catalunya 1981, i el Patronat Francesc Eiximenis 1984 que, a partir del 1998, ha assumit tot sol el finançament de la revista Pretén divulgar i promoure els estudis i investigacions sobre la comarca, gràcies també a la coordinació de l’Institut Entre altres collaboradors destaquen Joan Badia, Albert Juanola, Lluís Costa i Xavier Rous

Sovint de caràcter concertant finale concertato , sol caracteritzar-se per la intervenció de tots o quasi tots els personatges i, eventualment, del cor Tot i que pot constar de diverses seccions relativament contrastades, en general és de tempo ràpid i de caràcter clarament conclusiu En el segon i quart actes de Les noces de Fígaro de WA Mozart o en el primer acte d' El barber de Sevilla de G Rossini, es troben alguns dels millors exemples de finale

Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

Visqué a la regió dels quitus Lluità per la possessió de l’imperi contra el seu germà Huáskar, al qual derrotà, i terroritzà la ciutat de Cusco, on aquest residia El 1532 les forces castellanes de Pizarro l’empresonaren a Cajamarca i el processaren per la mort de Huáskar Condemnat per Pizarro, intentà d’alliberar-se amb un rescat consistent en l’or que cabia a la cambra on era pres amb tot, un cop fet efectiu, fou executat

D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador de Tierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella