Resultats de la cerca

Ensenyà filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde Durant la guerra del Francès, on participà activament, fou empresonat a Monmedy França Després fou traslladat a València com a prior de l’orde, essent comissionat pel pare provincial d’Aragó perquè, amb el pare Lluís Navarro, escrivís una relació detallada dels esdeveniments ocorreguts a la província d’Aragó durant aquell període D’aquí nasqué Historia de la provincia de Aragón, orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1818 1819 i 1826

Noble humanista de l’estament militar interessat en la història, l’arqueologia, la matemàtica i la cosmografia És autor d’una Descripción de África i, segurament, d’un Compendio del origen y guerra de los turcos En morir, deixà cinc volums manuscrits intitulats Colectáneas de las piedras y ríos de España , que foren consultats per Llorenç Palmireno, el qual n’imprimí un fragment en el seu Vocabulario del humanista 1569 i que, potser, fou aprofitat per F Diago per als seus Anales del Reino de Valencia

És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric

Membre del Tiro Nacional de Barcelona des del 1956 Guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya en la prova de fusell a 300 m el 1959 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en les proves de 50 m carrabina estirat i tres posi-cions També participà en diverses tirades internacionals, com en l’Encontre Llatí de Torí 1960 Guanyà alguns campionats estatals en carrabina i en fusell de guerra, i diversos campionats de Barcelona Des del 1970 és soci de mèrit del club

Fou el número 1 dels inicis del tennis de taula a Catalunya, fins i tot abans de la fundació de la federació catalana l’any 1935 Fundà i més tard presidí el Club de 7 a 9, guanyà l’oficiós Cam-pionat català del 1934 i l’oficial del 1936 tant en categoria individual com per equips Després de la Guerra Civil Espanyola tornà a jugar i fou campió català per equips el 1941 i en dobles i mixtos el 1942, sempre amb el mateix equip

Fundat el 1926, les seves primeres activitats foren de caràcter social fins que el 1931 inicià l’organització del Campionat de Barcelona Després de la Guerra Civil creà el Trofeu Masferrer i, a partir del 1951, organitzà el Trofeu Joan Fina, en memòria del redactor en cap d’ El Mundo Deportivo , que en la primera edició guanyà Miquel Poblet Amb el temps, el Trofeu Joan Fina s’integrà en la Setmana Catalana D’altra banda, formà un equip de ciclocròs d’on sorgí Ramon Medina

Fundat el 1917, s’inscriví en competicions federades l’any 1924 Els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria i en la Lliga amateur Després de la Guerra fou campió de tercera categoria 1944, campió d’aficionats 1946 i campió de la Copa Federació 1948 La temporada 1947-48 ascendí a primera territorial El 1953 es fusionà amb el CF Recreatiu Collblanc, fundat el 1924, i el CF Tecla Sala, el 1944, per crear el Club de Futbol Hèrcules Hospitalet

Constituïda al final del 1935, nasqué sota l’impuls d’alguns treballadors de l’Escola d’Aviació de Barcelona que divergien de la política de la seva gerència Alguns dels membres fundadors foren Josep Maria Carreras, que també en fou director, i Mari Pepa Colomer Creà una escola de pilotatge que, en record de la primera que existí a Barcelona, fou anomenada Escola Catalana d’Aviació S’installà a l’Aeròdrom Canudas i formà mitja dotzena de pilots Les seves activitats cessaren quan començà la Guerra Civil

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona